Autoavaluació

Per a començar aquesta autoavaluació personal sobre l’assignatura i el meu corresponent seguiment d‘ella, cal remuntar-se als primers dies que vam tindre contacte amb el professor i l’assignatura.

En primer lloc vull reconèixer que em va costar 3 setmanes situar-me i comprendre de què anava aquesta assignatura, perquè les classes eren molt filosòfiques i jo no estava acostumat a fer aquest tipus de classes.

Respecte a la pregunta de que he après, una de les coses més importants ha sigut plantejar-me amb més profunditat tots els conceptes impartits a classe i poder debatre’ls i exposar-los mitjançant un blog, que per cert era la primera vegada que en feia un. Amb aquest, i concretament la comunitat edmov, he pogut contrastar les meues idees junt amb les dels meus companys de la comunitat, facilitant l’assimilació i ampliació dels conceptes que més m’interessaven.

Parlant d’allò que he fet per a aprendre, en la meua opinió, una de les coses més importants ha sigut l’assistència a classe, cosa que he acomplert satisfactòriament. El primer pas per a assolir conceptes nous es anar a classe i gaudir de la informació i dels debats (una vegada interessants i altres no tant). El segon pas que he fet ha sigut, amb la informació rebuda, la realització de posts més o menys complets amb el que jo havia entès.

En relació a la pregunta de què he fet per a que aprenguen els demés, he fet el següent: contrastant els conceptes explicats a classe amb les idees dels meus companys de la comunitat reflectides en els seus posts, he intentat aportar el meu granet d’arena i realitzar reflexions des del meu punt de vista. Per una altra banda, he buscat informació addicional, que no estava present en el temari, relacionada amb l’assignatura des de la meua perspectiva jo creia que resultaria interessant per als usuaris de la comunitat.

Pel que es refereix a l’última pregunta que engloba les tres preguntes anteriors, aquesta és una molt fàcil de contestar. M’ha servit per a adonar-me de les meues capacitats de raonament i reflexió front als conceptes de classe, a més de la capacitat que tinc per a poder explicar el que jo he entès als demés, i que aquests ho comprenguen.

Per últim, vull autoavaluar-me: pense que la meua aportació ha sigut notable, perquè he fet tot el possible per intentar aprendre i, per suposat, que els demés també aprenguen.

Relació entre Recreacionisme y Utilitarisme

En la meua opinió si que tenen relació aquests 2 conceptes. El que busca el recreacionisme es una vida basada en accions lúdiques/divertides que provoquen felicitat en el individu practicant i el que busca l‘utilitarisme es  basa en la producció de accions útils de  individu que la practica en la qual desencadena en un estat de  felicitat. La característica principal que els relaciona es el producte final de cada concepte: La felicitat

Des de el meu punt de vista aquesta relació es pot diferenciar en  2 vessants:

Per una banda la practica de aquests 2 conceptes es pot fer de forma  individual. El que provoca aquestes accions es una cerca de felicitat mes personal, es dir , que sols es busca la reproducció de  accions útils i lúdiques de forma mes egoista sense importar si teua la felicitat personal suposa felicitat per als demes. El que pot arribar a  fomentar es una societat mes individualitzada que nomes pensa en la felicitat personal. Aquesta practica nomes es pot dur a terme si en la seua realització no entres en conflicte amb altres persones privant-los de la seua felicitat.

Per altra banda esta  la practica de aquests 2 conceptes de forma col·lectiva. El que pot arribar a desencadenar es una cerca de felicitat dirigida a fomentar la felicitat dels demes, es a dir, la practica del recreacionisme i del utilitarisme es basaria en buscar teua felicitat mitjançant la socialització i la practica de activitats amb altres persones pensant en la felicitat dels demes.

Desprès de haver reflexionat un poc del tema tractat en el examen de hui, vos llance aquesta pregunta:  Si jo soc feliç en el que faig, m’importa la felicitat dels demes?

Medi ambient i educació

El tema del qual vaig a tractar i parlar en aquest post es en la educació que estem rebent front al medi ambient. El medi ambient compren tot allò natural creat per el curs natural de la vida al llarg de milions de anys  i que afecta al tots els essers vius. El factor mes important que pot afectar de manera directa e indirecta en el medi ambient es l’esser humà.

Per una banda l’esser humà ,per desgracia, viu en aquest mon com si ne tinguérem un altre per a viure, es a dir, les persones som molt cruels amb el medi ambient ( tala indiscriminada de arbres, matança brutal de especies encaminant-les cap a l’extinció, contaminació de l’aigua, canvi climàtic ...) i no ens donem conter de que totes aquestes activitats ens passaran factura tant a curt com a llarg termini. En la meua opinió el que te que fer l’educació es ensenyar a totes les persones a conviure amb el medi ambient sense provocar-li cap tipus de dany, ja que, al cap i a la fi ens afecta i molt.

En els mitjans de comunicació un dels problemes mes importants sobre el medi ambient del qual es parla molt es sobre el canvi climàtic ( variació global del clima de la terra). Aquest problema es causat en major mesura per la influencia de l’esser humà i tota la contaminació de CO2 (entre altres gasos)que estem emetent a l’atmosfera. Per sort hi ha un acord internacional anomenat el Protocol de Kioto que intenta reduir aquesta emissió de gasos a l’atmosfera per part dels països...però com no ,sempre hi ha alguns països com per exemple Canada i EEUU que per motius econòmics ( Quina sorpresa!!!) no els convenia aquest acord i finalment decidiren abandonar-lo en el cas de Canada i firmar el tractat però no fer cas de les  seues lleis en el cas de EEUU.

Per altra banda l’esser humà pot ser extraordinari a l’hora de defendre/cuidar el medi ambient mitjançant persones que reciclen , cuiden els paratges naturals, a l’hora de fer alguna activitat en el medi ambient intenten provocar el menor impacte possible en l’hàbitat de la zona...

 En la meua opinió gracies a aquestes persones i a ONG’s ( com per exemple Greenpeace) que per mitja de una bona l’educació rebuda, poden e intenten defendre el medi ambient front a grans potencies que per mitja de  interessos econòmics establits fan mal be el únic habitat que podem viure: LA TERRA 

Vos deixe amb un xicotet vídeo que explica per damunt  el tema de educació ambiental que a moltes persones ens fa falta:

Culte a la Primesa

Aquest post de hui vaig a dedicar-lo al culte a la primesa. Primer que tot s,ha de saber que significa el culte a la primesa. Aquesta creença es basa i defen el cos prim per damunt de tots els altres cossos, es a dir, un cos flac es el que es considera perfecte i en bon estat. Remarque el concepte de bon estat perquè moltes vegades per aconseguir aquesta “perfecció” s’utilitzen mètodes molt agressius per a la salut de la persona com puga ser la anorèxia(trastorn en la conducta alimentaria que provoca una pèrdua de pes important a causa del temor de augmentar de pes) o la bulímia(Trastorn alimentari basat en menjar molt en poc de temps per a generar una sensació temporal de benestar per a desprès eliminar tot el menjat per mitja de vòmits). Aquestes malalties ,per desgracia, poden aparèixer en els adolescents a causa dels mitjans de comunicació que creen la necessitat(de forma conscient o inconscient) de aconseguir un cos prim.

Per altra banda un altre problema que pot provocar aquest culte a la primesa es el que proposa la publicitat mitjançant els anuncis de cirurgia. Aquests anuncis , en la meva opinió, es una manera de aconseguir el cos modèlic o perfecció corporal que presenta la societat per mitja de un maltractament del cos basat en cirurgia dels canons de bellesa.

Per últim i per acabar en aquest post pense que aquesta ideologia es cronològicament prou jove, ja que, aquesta creença s’ha anat creant poc a poc per la societat com si fora una moda passatgera.

Vos deixe amb una imatge del que es pensava el cos ideal farà aproximadament uns 300 i el cos ideal en l'actualitat. Sabreu quina imatge correspon a cada època??

Díptic sobre els valors educatius i valors no educatius

El valors educatius es una manera de obtindre coneixements per mitja de la practica i de la comprensió de aquestos valors. Aquestos valors tenen una gran importància a l’hora de formar a les persones, ja que, estan presents en tots els àmbits de la vida humana.

Per altra banda, els valors no educatius parlen de accions  no comunicatives provocades per falta de motivació per aprendre coneixements basades en experiències negatives. El que pot ocórrer es que la practica i la assimilació de estos valors pot desencadenar practiques antisocials.

Ací vos deixe el meu Díptic sobre el que jo considere que son els valors educatius i valors no educatius.

Un Problema de educació?

Hi ha molta informació de com deu ser l’educació, de cóm o no deu impartir-se, de qui deu donar-la però no de cóm la instauració de uns valors o altres poden influenciar als alumnes des de menuts per a que no es convé en delinqüents de majors.

Desprès de veure un documental anomenat ” Un problema de educacion” que parla sobre els problemes que de l’ensenyança  vist fins al punt de vista dels professors, pares i alumnes. Aquest documental deixa testimonis molt impactants sobre professors agredits i humiliats  per alumnes, alumnes orgullosos per el seu nefast comportament acaçant als alumnes i als professors provocant en ells situacions de abandó escolar i professional respectivament.

Per el que he pogut veure i entendre estos alumnes es comporten de eixa manera per el fet de aconseguir el respecte dels demes i de poder ser el meu “guay” de la classe o del grupet de amics però el que realment aconsegueixen es que tant els alumnes com els professors tinguen por de retraure-li els seus comportaments per les conseqüències posteriors.

Un dels problemes que he pogut observar es que molts professors parlen del encobriment que fan els pares als comportaments dels seus fills e inclús arribar a defendre als fills amb violència tant física com verbal contra el professor amb el que esta tractant. Molts de aquestos professors el que pensen es que els pares i mares dels alumnes problemàtics no intenten formar educativament al seu fill/a si no que els donen tot el que volen per a estar mes “tranquils” en la seua consciència moral i que ja quan vagen a la institució publica els eduquen allí. Aquests tipus de pares sols veuen com a l’única solució per a educar-los el de enviar-los a un internat.

Respecte a aquest documental, el que jo pense es que des de menut els pares tenen que inculcar als fills/es tots aquestos valors: El respecte, la tolerància, civisme, solidaritat, treball mitjançant la organització, amistat i generositat. En la meua opinió si s’aconsegueix inculcar aquestos valors als fills/es es formarà una bona base no per a ser un bon alumne/a, si no per a ser una bona i gran persona.  

Vos deixe amb el documental que no te ningun desperdici.

Part 1

Part 2

Gènere i esport

Aquest post de hui vaig a dedicar-lo  dintre del apartat de gènere i esport, em centre a la referència  que fan al  esport femení en les noticies dels canals de televisió en el espai de esports.

El que vull exposar  es un problema que perjudica al mon del esport femení. En els canals de televisió  dintre de la secció de esports de les grans cadenes de la televisió publica de España(com puga ser Cuatro o la Sexta que per exemple son competència)  no es parla gens, o casi gens del esport femení.

Hui en dia el futbol a vist incrementada la seua popularitat de tal manera que parlar sobre temes  esportius en els mitjans de comunicació es equivalent a parlar sobre el futbol masculí, deixant de banda la resta de esports( en especial manera els esports femenins).

 Tot açò el que provoca es que cada vegada, de manera inconscient, es perjudique al esport femení, ja que no es considera tant “popular” com els seus equivalents masculins.

Tot això provocant casos tant surrealistes  com donar importància a una noticia com aquesta en la secció de esports d’una cadena important com es Cuatro.  

L’enllaç es el següent:

http://www.cuatro.com/deportes/futbol/real_madrid/azafatas-revolucionan-Bernabeu-partido-Almeria_2_1779255019.html

Amb casos com aquest fins a quin punt donen importància als esports femenins en la actualitat.

L' Escola i jo

Aquest post vaig a dedicar-lo al temps que vaig passar en l’escola i a mostrar  els valors i les experiències tan enriquidores  que vaig dependre sense adonar-me. Una de les vivències que me’n recorde es que en meua classe teníem xiquets de diferents nacionalitats que els costava mes atendre a les classes ,ja que, no entenien res o casi res del que s’estava parlant en aquells 55 minuts de classe i que no se sap  si per l’amistat que volies fer en aquell company o perquè el professor/a no li feia molt de cas perquè tampoc podia comunicar-se molt amb ell o per pensar que alguna volta a tu també t’ha passat de no enterar-te de res, veia al meus companys que intentaven de forma altruista, explicar-li les coses.

Altra cosa que m’enrecode es de un valor que el vam aprendre tots sense adonar-nos-en : La igualtat. Aquesta igualtat(que era de tot tipus) tenia major presencia en la assignatura de educació física, ja que, al contrari que al pati del col·legi, tots jugàvem entre tots i no hi havia manera de poder descriminar.

Una de les coses mes divertides que podies fer en l’escola, eren els dies de excursions. Aquestos dies eren fantàstics perquè íxies de la rutina diària de anar a classe i “sempre ” fer el mateix i passaves a un altra dimensió en la que implicava veure mon i de anar a veure coses que podien interessar-te mes o menys i que de altra manera no haguera anat per el meu conter.  Aquestes excursions donaven bastant autonomia en especial a aquells moments en el que el mestre el dia que tenies unes hores lliures i que podies fer el que “volgueres” fins a un hora determina.

Per últim i per acabar aquest post vuic remarcar la importància que va tindre en mi aquells professors de les assignatures de  plàstica i de musica perquè en aquestes classes es va fomentar la meua creativitat per a mitja de la composar/dibuixar en total llibertat.

¿Qué m'ha resultat llegir “Mal de escuela”?

El llibre de Daniel Pennac  “ Mal de escuela” m’ha resultat molt fàcil de llegir i de comprendre perque parlava del problema dels “zoquetes ” en classe desde un punt de vista diferent. Jo de menut  era bon alumne , però tenia al meu millor amic, que s’anomenava Joan, que era tot el contrari. Ell es passava les classes fent coses que no anaven amb la classe, no feia els deures , no volia atendre per a res, ja que deia, que no li interessava perquè era avorrit tot allò i de vegades tenien que cridar a casa per a parlar amb els seus  pares. Tot açò volgueres o no si que m’influenciava perquè era el meu millor amic i jo per damunt de tot volia passar-me les classes amb ell ja que era molt bon tió. Aquesta part la veig reflexada en el llibre en el moment en que el mestre passa llista i al veure que no esta en classe , toca a casa per a preguntar que el alumne i la mare li conta una excusa per a cobrir al fill perquè es pensava que ja estava fent pelles atra vegada.

Jo per la meua part intentava ajudar-lo en tot el que poguera i ell em dia que volia aprendre però  al veure que no ho entenia el que li estava explicant, ell s’ofuscava i passava del tema completament .

Fins que no em vaig llegir aquest llibre no em vaig adonar de la gran importància i la influencia que poden tindre els mestres en els alumnes, ja que recorde un dia que en la classe de educació física ( per cert, aquesta classe els agradava a tots , inclús a Joan) el mestre va alabar la motivació que tenia Joan per fer una activitat i li digué davant de tots: Perquè no fas el mateix en les altres classes? Ara al final de la sessió et quedaràs i parlarem un poc.

Desprès de aquell dia , Joan va  reflexionar i va començar a esforçar-se mes en atendre en classe, intentar fer la feina de classe i de inclús participar en ella. Se que es difícil intentar obrir-li els ulls a un alumne i encaminar-lo cap a un bon futur però es de agrair que un mestre que tinga a tots els alumnes motivats, intente motivar-los en altres assignatures que no van tant be.