Translate

divendres, 30 de maig del 2014

Autoavaluació


Per a començar aquesta autoavaluació personal sobre l’assignatura i el meu corresponent seguiment d‘ella, cal remuntar-se als primers dies que vam tindre contacte amb el professor i l’assignatura.
En primer lloc vull reconèixer que em va costar 3 setmanes situar-me i comprendre de què anava aquesta assignatura, perquè les classes eren molt filosòfiques i jo no estava acostumat a fer aquest tipus de classes.
Respecte a la pregunta de que he après, una de les coses més importants ha sigut plantejar-me amb més profunditat tots els conceptes impartits a classe i poder debatre’ls i exposar-los mitjançant un blog, que per cert era la primera vegada que en feia un. Amb aquest, i concretament la comunitat edmov, he pogut contrastar les meues idees junt amb les dels meus companys de la comunitat, facilitant l’assimilació i ampliació dels conceptes que més m’interessaven.
Parlant d’allò que he fet per a aprendre, en la meua opinió, una de les coses més importants ha sigut l’assistència a classe, cosa que he acomplert satisfactòriament. El primer pas per a assolir conceptes nous es anar a classe i gaudir de la informació i dels debats (una vegada interessants i altres no tant). El segon pas que he fet ha sigut, amb la informació rebuda, la realització de posts més o menys complets amb el que jo havia entès.
En relació a la pregunta de què he fet per a que aprenguen els demés, he fet el següent: contrastant els conceptes explicats a classe amb les idees dels meus companys de la comunitat reflectides en els seus posts, he intentat aportar el meu granet d’arena i realitzar reflexions des del meu punt de vista. Per una altra banda, he buscat informació addicional, que no estava present en el temari, relacionada amb l’assignatura des de la meua perspectiva jo creia que resultaria interessant per als usuaris de la comunitat.
Pel que es refereix a l’última pregunta que engloba les tres preguntes anteriors, aquesta és una molt fàcil de contestar. M’ha servit per a adonar-me de les meues capacitats de raonament i reflexió front als conceptes de classe, a més de la capacitat que tinc per a poder explicar el que jo he entès als demés, i que aquests ho comprenguen.

Per últim, vull autoavaluar-me: pense que la meua aportació ha sigut notable, perquè he fet tot el possible per intentar aprendre i, per suposat, que els demés també aprenguen.

dilluns, 19 de maig del 2014

Relació entre Recreacionisme y Utilitarisme

En la meua opinió si que tenen relació aquests 2 conceptes. El que busca el recreacionisme es una vida basada en accions lúdiques/divertides que provoquen felicitat en el individu practicant i el que busca l‘utilitarisme es  basa en la producció de accions útils de  individu que la practica en la qual desencadena en un estat de  felicitat. La característica principal que els relaciona es el producte final de cada concepte: La felicitat
Des de el meu punt de vista aquesta relació es pot diferenciar en  2 vessants:
Per una banda la practica de aquests 2 conceptes es pot fer de forma  individual. El que provoca aquestes accions es una cerca de felicitat mes personal, es dir , que sols es busca la reproducció de  accions útils i lúdiques de forma mes egoista sense importar si teua la felicitat personal suposa felicitat per als demes. El que pot arribar a  fomentar es una societat mes individualitzada que nomes pensa en la felicitat personal. Aquesta practica nomes es pot dur a terme si en la seua realització no entres en conflicte amb altres persones privant-los de la seua felicitat.
Per altra banda esta  la practica de aquests 2 conceptes de forma col·lectiva. El que pot arribar a desencadenar es una cerca de felicitat dirigida a fomentar la felicitat dels demes, es a dir, la practica del recreacionisme i del utilitarisme es basaria en buscar teua felicitat mitjançant la socialització i la practica de activitats amb altres persones pensant en la felicitat dels demes.


Desprès de haver reflexionat un poc del tema tractat en el examen de hui, vos llance aquesta pregunta:  Si jo soc feliç en el que faig, m’importa la felicitat dels demes?


Medi ambient i educació


El tema del qual vaig a tractar i parlar en aquest post es en la educació que estem rebent front al medi ambient. El medi ambient compren tot allò natural creat per el curs natural de la vida al llarg de milions de anys  i que afecta al tots els essers vius. El factor mes important que pot afectar de manera directa e indirecta en el medi ambient es l’esser humà.
Per una banda l’esser humà ,per desgracia, viu en aquest mon com si ne tinguérem un altre per a viure, es a dir, les persones som molt cruels amb el medi ambient ( tala indiscriminada de arbres, matança brutal de especies encaminant-les cap a l’extinció, contaminació de l’aigua, canvi climàtic ...) i no ens donem conter de que totes aquestes activitats ens passaran factura tant a curt com a llarg termini. En la meua opinió el que te que fer l’educació es ensenyar a totes les persones a conviure amb el medi ambient sense provocar-li cap tipus de dany, ja que, al cap i a la fi ens afecta i molt.
En els mitjans de comunicació un dels problemes mes importants sobre el medi ambient del qual es parla molt es sobre el canvi climàtic ( variació global del clima de la terra). Aquest problema es causat en major mesura per la influencia de l’esser humà i tota la contaminació de CO2 (entre altres gasos)que estem emetent a l’atmosfera. Per sort hi ha un acord internacional anomenat el Protocol de Kioto que intenta reduir aquesta emissió de gasos a l’atmosfera per part dels països...però com no ,sempre hi ha alguns països com per exemple Canada i EEUU que per motius econòmics ( Quina sorpresa!!!) no els convenia aquest acord i finalment decidiren abandonar-lo en el cas de Canada i firmar el tractat però no fer cas de les  seues lleis en el cas de EEUU.
Per altra banda l’esser humà pot ser extraordinari a l’hora de defendre/cuidar el medi ambient mitjançant persones que reciclen , cuiden els paratges naturals, a l’hora de fer alguna activitat en el medi ambient intenten provocar el menor impacte possible en l’hàbitat de la zona...

 En la meua opinió gracies a aquestes persones i a ONG’s ( com per exemple Greenpeace) que per mitja de una bona l’educació rebuda, poden e intenten defendre el medi ambient front a grans potencies que per mitja de  interessos econòmics establits fan mal be el únic habitat que podem viure: LA TERRA 

Vos deixe amb un xicotet vídeo que explica per damunt  el tema de educació ambiental que a moltes persones ens fa falta:


diumenge, 18 de maig del 2014

Culte a la Primesa

Aquest post de hui vaig a dedicar-lo al culte a la primesa. Primer que tot s,ha de saber que significa el culte a la primesa. Aquesta creença es basa i defen el cos prim per damunt de tots els altres cossos, es a dir, un cos flac es el que es considera perfecte i en bon estat. Remarque el concepte de bon estat perquè moltes vegades per aconseguir aquesta “perfecció” s’utilitzen mètodes molt agressius per a la salut de la persona com puga ser la anorèxia(trastorn en la conducta alimentaria que provoca una pèrdua de pes important a causa del temor de augmentar de pes) o la bulímia(Trastorn alimentari basat en menjar molt en poc de temps per a generar una sensació temporal de benestar per a desprès eliminar tot el menjat per mitja de vòmits). Aquestes malalties ,per desgracia, poden aparèixer en els adolescents a causa dels mitjans de comunicació que creen la necessitat(de forma conscient o inconscient) de aconseguir un cos prim.
Per altra banda un altre problema que pot provocar aquest culte a la primesa es el que proposa la publicitat mitjançant els anuncis de cirurgia. Aquests anuncis , en la meva opinió, es una manera de aconseguir el cos modèlic o perfecció corporal que presenta la societat per mitja de un maltractament del cos basat en cirurgia dels canons de bellesa.
Per últim i per acabar en aquest post pense que aquesta ideologia es cronològicament prou jove, ja que, aquesta creença s’ha anat creant poc a poc per la societat com si fora una moda passatgera.


Vos deixe amb una imatge del que es pensava el cos ideal farà aproximadament uns 300 i el cos ideal en l'actualitat. Sabreu quina imatge correspon a cada època??





dissabte, 17 de maig del 2014

Díptic sobre els valors educatius i valors no educatius

El valors educatius es una manera de obtindre coneixements per mitja de la practica i de la comprensió de aquestos valors. Aquestos valors tenen una gran importància a l’hora de formar a les persones, ja que, estan presents en tots els àmbits de la vida humana.
Per altra banda, els valors no educatius parlen de accions  no comunicatives provocades per falta de motivació per aprendre coneixements basades en experiències negatives. El que pot ocórrer es que la practica i la assimilació de estos valors pot desencadenar practiques antisocials.


Ací vos deixe el meu Díptic sobre el que jo considere que son els valors educatius i valors no educatius.



dijous, 15 de maig del 2014

Un Problema de educació?

Hi ha molta informació de com deu ser l’educació, de cóm o no deu impartir-se, de qui deu donar-la però no de cóm la instauració de uns valors o altres poden influenciar als alumnes des de menuts per a que no es convé en delinqüents de majors.
Desprès de veure un documental anomenat ” Un problema de educacion” que parla sobre els problemes que de l’ensenyança  vist fins al punt de vista dels professors, pares i alumnes. Aquest documental deixa testimonis molt impactants sobre professors agredits i humiliats  per alumnes, alumnes orgullosos per el seu nefast comportament acaçant als alumnes i als professors provocant en ells situacions de abandó escolar i professional respectivament.
Per el que he pogut veure i entendre estos alumnes es comporten de eixa manera per el fet de aconseguir el respecte dels demes i de poder ser el meu “guay” de la classe o del grupet de amics però el que realment aconsegueixen es que tant els alumnes com els professors tinguen por de retraure-li els seus comportaments per les conseqüències posteriors.
Un dels problemes que he pogut observar es que molts professors parlen del encobriment que fan els pares als comportaments dels seus fills e inclús arribar a defendre als fills amb violència tant física com verbal contra el professor amb el que esta tractant. Molts de aquestos professors el que pensen es que els pares i mares dels alumnes problemàtics no intenten formar educativament al seu fill/a si no que els donen tot el que volen per a estar mes “tranquils” en la seua consciència moral i que ja quan vagen a la institució publica els eduquen allí. Aquests tipus de pares sols veuen com a l’única solució per a educar-los el de enviar-los a un internat.
Respecte a aquest documental, el que jo pense es que des de menut els pares tenen que inculcar als fills/es tots aquestos valors: El respecte, la tolerància, civisme, solidaritat, treball mitjançant la organització, amistat i generositat. En la meua opinió si s’aconsegueix inculcar aquestos valors als fills/es es formarà una bona base no per a ser un bon alumne/a, si no per a ser una bona i gran persona.  

Vos deixe amb el documental que no te ningun desperdici.

Part 1


Part 2



dimarts, 13 de maig del 2014

Gènere i esport


Aquest post de hui vaig a dedicar-lo  dintre del apartat de gènere i esport, em centre a la referència  que fan al  esport femení en les noticies dels canals de televisió en el espai de esports.
El que vull exposar  es un problema que perjudica al mon del esport femení. En els canals de televisió  dintre de la secció de esports de les grans cadenes de la televisió publica de España(com puga ser Cuatro o la Sexta que per exemple son competència)  no es parla gens, o casi gens del esport femení.
Hui en dia el futbol a vist incrementada la seua popularitat de tal manera que parlar sobre temes  esportius en els mitjans de comunicació es equivalent a parlar sobre el futbol masculí, deixant de banda la resta de esports( en especial manera els esports femenins).
 Tot açò el que provoca es que cada vegada, de manera inconscient, es perjudique al esport femení, ja que no es considera tant “popular” com els seus equivalents masculins.
Tot això provocant casos tant surrealistes  com donar importància a una noticia com aquesta en la secció de esports d’una cadena important com es Cuatro.  
L’enllaç es el següent:

Amb casos com aquest fins a quin punt donen importància als esports femenins en la actualitat.