La Batalla de Stalingrado
Aquest post de hui es per a comentar la pel·lícula de Stalingrado (1993) per 2 motius:
Aquest post de hui es per a comentar la pel·lícula de Stalingrado (1993) per 2 motius:
1. La pel·lícula és d'Alemanya, dirigida,
produïda i protagonitzada per alemanys, per la qual cosa (se suposa) que no es
mostraria a uns nazis demonitzats ni a uns soviètics heroics, sinó simples
soldats en una guerra malvivint en el patiment d'esta. I així és, la pel·lícula
és molt realista, molt objectiva, i no mostra cap suport o simpatia per un o
altre ban.
2. Per descomptat també la vaig triar per gust
personal. Sempre m'ha agradat la Història, en concret els temes bèl·lics i és
lògic que m'agraden les pel·lícules d'eixe estil, més encara si tracten una
contesa tan important com la que es planteja en la dita pel·lícula.
El que vaig a comentar de esta pel·lícula, es la importància de la imatge
que tenien que donar el partit i el exercit nazi en les salutacions i la
vestimenta que ve representat en la pel·lícula.
El règim
nazi es va caracteritzar per una fèrria organització jerarquitzada, on les
decisions provenien des de dalt; s'exigia una confiança i fe cega en els líders
del partit, especialment a Adolf Hitler. Cada individu havia d'acatar les ordes
sense cap tipus de queixa o melindro, com si foren màquines. Esta organització
es va traspassar també a l'exèrcit, ja en si mateix un àmbit de la societat
molt jerarquitzat i disciplinari, amb la qual cosa el règim nazi en l'Alemanya
d'entreguerres es va tornar molt més rígid. La vestimenta era una altra
característica dels nazis. L'uniforme era tractat com quelcom sagrat, com tot un
símbol d'Alemanya, per això, calia anar sempre amb l'uniforme de soldat
impol·lut, perfectament arreglat, i més encara que s'estava en un esdeveniment
públic, com ho era una entrega de medalles.
Especial
menció mereixen les medalles, sobretot la Creu de ferro, el més alt honor que
podia rebre un soldat: tot aquell que la rebia era considerat un heroi
nacional. I finalment les salutacions. La salutació nazi es va inspirar al 100%
en el feixista italià, i aquest, al seu torn, de l'antiga salutació romana de
l'exèrcit. Consistia (o consisteix) a colpejar-se el pit amb la mà dreta i
després alçar-la cap amunt. Esta mateixa salutació ha sigut incorporat a altres
règims dictatorials com el franquista . Així, doncs, en el partit nazi tot són
símbols que representaven l'orde i la jerarquia de comandaments, de manera que
era considerat un deshonor no saludar, portar el tratge brut, o qüestionar les ordes
d'un superior. En la pel·lícula hi ha una escena que aclareix prou bé esta
situació: a l'inici, a Rotllo (Soldat ras) no li entreguen una medalla per
considerar que no va ben vestit, no se li reconeix el mèrit en la batalla per
portar el seu uniforme de manera incorrecta
En el film
no apareix la salutació nazi explícitament, però sí la jerarquia de
comandament. L'actitud dominant del capità Haller (típic nazi de les
pel·lícules que es molt gelat i calculador) xoca amb l'actitud rebel dels seus
subordinats al llarg de tota la pel·lícula. Aquest enfrontament finalitza amb
la mort de Haller i la deserció dels soldats protagonistes.
Vos deixe
amb el link de la pel·lícula que es troba de forma completa al Youtube:
